• AMHLAF0111201.tif
    Edifici de l'Ateneu La Unió, després seu del Cinema ideal o Lumière.
    Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després, quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Ateneu La Unió
    Cinema Ideal
    Cultura
    Equipaments culturals
    Història
    Societat
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0111181.tif
    visita del president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, amb l'alcalde Juan Ignacio Pujana el 1979. A dalt, el president i l'alcalde, entre d'altres autoritats, durant el discurs des del balcó de l'edifici consistorial
    "Política i institucions 94P 5D/Ajuntament/Casa de la Ciutat
  • AMHLAF0111210.tif
    Terrassa del Bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras.
    El bar Cal Maginet a l'any 1970, que estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. Aquest bar tenia terrassa exterior que era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, desaparegut. el 2014. Al seu costat del bar Maginet, es pot observar el cartell anunciador de la gran botiga Mobles Ginestà, amb 7 plantes d'exposició, que es va mantenir en aquest local fins el 1996 i que avui està encara en funcionament a Sant Hipòlit de Voltregà. Al fons, es pot apreciar la gran masia Ca l'Adela Oliveras, que durant el franquisme va ser la seu dels Sindicat de Falange i on estava previst fer, als anys de la transició, coincidint amb l'inici de les obres per fer passar el metro per la Rambla, una gran operació immobiliària que va quedar aturada en bona part gràcies a les lluites dels veïns. Actualment aquest edifici no existeix i al seu lloc hi ha una nova façana del Casino del Centre que rendeix a la Rambla i una de les dues entrades al metro anomenades Avinguda del Carrilet. La Rambla Just Oliveras continua avall fins a arribar a l'Avinguda del Carrilet, creada el 1985, per on passen soterrades les vies del Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona al Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia, on hi a també l'intercanviador per accedir a altra entrada al metro, i on està instal·lada l'escultura "El pont de la Llibertat", del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo. A partir de l'Avinguda del Carrilet la rambla passa a anomenar-se Rambla de la Marina i arriba fins el barri de Bellvitge. A la dreta es veu l'antiga seu d'estil racionalista del Banc Hispano Colonial, després Banc Central, obra del que va ser arquitecte municipal de l'Hospitalet de 1912 a 1937 Ramon Puig i Gairalt. Es veuen també aparcats uns cotxes al mig d'aquesta part de la Rambla, entre ells una furgoneta 2CV de Citröen, un Seat 600, un Seat 124 i un Renault Gordini, molts populars en aquells anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo, en els anys noranta del segle passat.
    Activitats econòmiques
    Establiments comercials
    Restauració
    Arquitectura i urbanisme
    Rambles
    Rambla de Just Oliveras
    Bar Maginet
    Vida Quotidiana
  • AMHLAF0111175.tif
    Foguera de Sant Joan a la Plaça de l'Ajuntament
    Festes i celebracions 128P 7D/Estiu/Revetlles DESTACAT
    Sant Joan
    Festivitats
    Revetlles
    Revetlla de Sant Joan
    Festes
  • AMHLAF0111162.tif
    Representació de "Els Pastorets" pel Quadre Escènic del Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet
    La tradiciónal representació nadalenca de "Els Pastorets, o l'adveniment de l'Infant Jesús" de l'autor Josep Mª Folch i Torres, la versió més popular i representada a molts Centres i Cercles Catòlics d'arreu de Catalunya, ha estat una constant al Centre Catòlic de l'Hospitalet des de la seva estrena el 1916, però amb èpoques en les que es va alternar amb l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, estrenada el 1903 o La Rosa de Jericó, de Josep Duró i Gili, estrenada el 1912. El Nadal de 1946, el Quadre Escènic de l'entitat va tenir l'empenta d'oferir les tres versions en dies successius: el dia 25 El pastorets de Folch i Torres, el dia 26 La Rosa de Jericó i el dia 29 l'Estel de Natzaret. Va ser a partir de les funcions de Nadal de 1963, que corresponen a aquesta fotografia, quan es va apostar definitivament per la versió de Folch i Torres. Des de llavors les representacions han tingut lloc de forma gairebé ininterrompuda fins a l'actualitat. L'argument combina els continguts religiosos relatius al primer Nadal, és a dir, al naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis i diverses històries i diàlegs entre els dos pastors protagonistes, en Lluquet i en Rovelló, dos joves pastors catalans que, en quedar adormits la nit de Nadal després que l'àvia els expliqués una rondalla a la vora del foc, somien trobar-se prop de Betlem al mig de tot un seguit de situacions diverses en les que aconssegeixen enganyar a Satanàs i sortir-ne victoriosos. Aquesta tradició catalana ha estat l'origen de moltes vocacions teatrals entre molts dels més famosos homes i dones de teatre de Catalunya i també de la nostra ciutat. Al bonic Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet les representacions d'aquesta versió van ser reiniciades i dirigides als anys seixanta per l'esplèndid actor còmic Miquel Xartó, que esdevindria durant molts anys director teatral del Quadre Escènic de l'entitat, forner de professsió tot i que un temps es arribar a professionalitzar i va formar part de la Companyia Lope de Vega. Compten amb música composada expressament per en Jaume Ventura i Tort. L'esplèndid actor local Andreu Trias, amb imponent veu de tro, va fer, durant molts anys, una genial i divertida creació del personatge de Satanàs, referent per a diverses generacions d'aficionats a l'escena de l'Hospitalet. Van ser directors de les representacions, posteriorment a Miquel Xartó, entre d'altres, en Fèlix Puig, en Jordi Artells, en Joan Parera i en Jordi Tejedor que, essent el president de l'entitat en Toni Monròs quan aquesta va celebrar el seu Centenari, va convidar i animar a participar en les representacions de Nadal de 2004 a membres d'elencs artístics de totes les èpoques. A L’Hospitalet el repartiment, la direcció, etc. es fan per rotació perquè cada any pugui haver-hi noves sorpreses i efectes que dinamitzin l’espectacle i el facin sempre diferent. Tots els membres del Quadre Escènic es saben els diàlegs dels personatges protagonistes i no suspenen mai cap funció. El Quadre Escènic del Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet forma part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Aquesta fotografia és de les representacions dels anys vuitanta, amb decorats dels Germans Salvador.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Centre Catòlic de l'Hospitalet
    Quadre Escènic del Teatre del Centre Catòlic
    Cultura
    Arts escèniques
    Teatre
    Festes
    Nadal i Reis
    Els pastorets
    Religió
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0111184.tif
    Pas del ferrocarril a nivell per barri de Sant Josep a tocar de l'avinguda de la fabregada
    Economia i treball 120P 9D/Transports públics/Ferrocarrils Catalans
  • AMHLAF0111188.tif
    Pas del ferrocarril a nivell per barri de Sant Josep a tocar de l'avinguda de la fabregada
    Economia i treball 120P 9D/Transports públics/Ferrocarrils Catalans
  • AMHLAF0111211.tif
    el carrer on els veïns del barri del Centre anaven a comprar: el carrer Major. A la imatge dels anys seixanta es veu un restaurant, una pastisseria, una farmàcia, una drogueria i una vaqueria. També hi havia una papereria, una botiga de roba, etc.
    Economia i treball 120P 9D/Alimentació/Petit comerç DESTACAT
  • AMHLAF0111207.tif
    Imatges de la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. La botiga el dia de la nevada del Nadal del 1962 amb el carrer col·lapsat per la neu.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111208.tif
    el quiosc de disseny modern de la plaça de l'Escorça amb els blocs de Santa Eulàlia 2 a inicis dels anys vuitanta.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Quioscos
  • AMHLAF0111209.tif
    els tallers dels autobusos Oliveras, a la rambla de Just Oliveras cantonada amb el carrer de Barcelona, als anys setanta. L'edifici del darrere va ser construït per ser la seu del Banco de Bilbao el 1964
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Aparcaments
  • AMHLAF0111204.tif
    "la botiga de motocicletes i sidecars de la cantonada del carrer de Barcelona i el carrer de Tecla Sala, al barri del Centre, als anys setanta; després hi va haver una botiga de mobles"
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Motocicletes
  • AMHLAF0111205.tif
    Imatges de la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. Imatge dels antics laboratoris de fotografia als anys seixanta.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111206.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou,
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111202.tif
    Imatges de la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. Imatge de l'antiga botoga de fotografia als anys seixanta.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111203.tif
    Carrer de Miquel Perió i Victorí amb el pont per on passa la via del tren de la línia de Vilafranca en sentit cap al barri del Centre
    - 60: Carrer de Miquel Perió i Victorí amb el pont per on passa la via del tren de la línia de Vilafranca en sentit cap al barri del Centre
  • AMHLAF0111198.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou, amb mobiliari i aparells propis del moment
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111199.tif
    l'entrada i l'aparador de la perfumeria Girasol, al carrer del Príncep de Bergara, als anys setanta.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Perfumeria
  • AMHLAF0111200.tif
    Imatges de la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge de la inauguració del nou edifici l'octubre de 1976.
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111195.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou, amb mobiliari i aparells propis del moment
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111196.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou, amb mobiliari i aparells propis del moment
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111197.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou, amb mobiliari i aparells propis del moment
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia
  • AMHLAF0111191.tif
    Imatge de partit d'hoquei infantil sobre rodes a la pista que es troba al pati del Casino del Centre
    Art, lleure i esports 118P 7D/Esports amateurs/Hoquei
  • AMHLAF0111192.tif
    Imatge de partit d'hoquei infantil sobre rodes a la pista que es troba al pati del Casino del Centre
    Art, lleure i esports 118P 7D/Esports amateurs/Hoquei
  • AMHLAF0111193.tif
    la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. L'edifici seu de la botiga ha canviat i s'ha renovat diverses vegades. Imatge del seu interior el 1977, un cop inaugurat l'edifici nou, amb mobiliari i aparells propis del moment
    Economia i treball 120P 9D/Comerços/Botigues de fotografia